18 oct 2018

El creixement vertical a les ciutats espanyoles

 El creixement vertical a les ciutats espanyoles

Des dels anys 60 i fins al 2008, la construcció ha influït notablement en el desenvolupament social i econòmic de moltes ciutats. Fenòmens com el baby boom o el progressiu abandó de les zones rurals ha anat incrementant durant anys el parc immobiliari urbà.  

Avui, en capitals com Madrid o Barcelona, l'oferta d'immobles ja no cobreix la demanda d'habitatge residencial. De fet, ja són varis els barris on no existeix cap immoble en venda o, com succeeix a Barcelona, ja no es disposa de sòl edificable. A tot això, hem de sumar-li l'interès d'inversors estrangers, sobretot en les urbs més importants del país.

Aquest panorama complica molt l'accés a l'habitatge, portant a una escalada de preus i una major especulació que impedeix a moltes persones puguin tenir la seva pròpia casa, ja sigui en forma de lloguer o compra.  Per això, han començat a aparèixer solucions alternatives i rendibles.

Una de les més conegudes és transformar locals comercials en habitatge. Encara que és un canvi subjecte a les condicions que marca la llei actual i les normatives de l'ajuntament, trobar-se amb aquest canvi d'ús és ja una veritable moda.

Una altra solució és apostar pel dret de vol. Est permetria pagar les despeses de mantenmiento de l'immoble gràcies a la construcció vertical de noves plantes. A més, permetria la implementació de noves mesures a favor de l'accessibilitat i l'eficiència energètica, per exemple, amb la instal·lació d'un ascensor. Per tant, la rehabilitació també es traduiria en una major revaloració de l'immoble.

El creixement vertical és també una manera de fer créixer la ciutat, alguna cosa molt comuna en altres capitals estrangeres. No obstant això, aquesta alternativa immobiliària té certes restriccions, abans de res tècniques, per garantir la seguretat de la finca.

En cas afirmatiu, el fet de construir noves plantes sempre haurà d'obeir les ordenances municipals i especificar, després d'un estudi tècnic, el nombre de plantes màximes possibles.

Font: Fotocasa