10 jul 2018

Només el 0,6% dels edificis d'habitatges de Catalunya són accessibles

Només el 0,6% dels edificis d'habitatges de Catalunya són accessibles

En una recent entrevista al diari El Punt Avui, Laura López, directora de la Fundació Mútua de Propietaris, exposava les dades d'un estudi sobre accessibilitat realitzat en el 2018. En est, es presentava una anàlisi sobre el grau d'accessibilitat dels habitatges. Així, dels 9,8 milions d'edificis d'habitatges d'Espanya, només el 0,6% és accessible per als seus veïns. Aquesta proporció es manté també per a Catalunya, aplicat sobre un total d'1,2 milions d'edificis. cal assenyalar que l'any passat va acabar el termini legal perquè les comunitats de veïns poguessin realitzar obres per solucionar-ho. 

Les causes han de buscar-se en el desconeixement de la normativa d'accessibilitat vigent, per part de veïns i propietaris, pesi ser un aspecte que els afecta directament. Així també, un parc d'habitatges antic, on no hi ha ascensor o no és viable col·locar-ho, dificulten la supressió de barreres. A tot això, hem de sumar-li la falta de solidaritat cap al veí que sol·licita la millora de l'accessibilitat a l'edifici, una realitat que lamentablement encara és molt freqüent.

Amb l'entrada en vigor de la nova llei, donis del 2017 una persona major de 70 anys o amb discapacitat pot forçar la comunitat, sense previ acord de la junta, a la realització de les obres d'accessibilitat sempre que es considerin “ajustos raonables” i que l'import no superi les 12 mensualitats ordinàries de despeses de la comunitat. A més, l'Estat incentiva a través de subvencions i ajudes aquest tipus d'intervencions, encara que amb freqüència els propietaris han d'avançar el cost de les obres. 

Barreres arquitectòniques més freqüents

En l'entrevista, Laura López assenyalava que el 22% dels edificis d'Espanya -17% a Catalunya- no disposaven d'ascensor. Molts dels quals sí tenen, tampoc són accessibles, ja sigui per disposar d'una cabina petita que no permet l'entrada d'una persona en cadira de rodes o per no comptar amb botoneras braille. 

D'altra banda, el 64% de les bústies no són practicables per a un usuari en cadira de rodes, bé sigui pel seu disseny o perquè estan massa alts. Així també, el 21% de les portes d'entrada presenten dificultats per poder obrir-se amb facilitat, sent impossible per a una persona amb discapacitat. 

Les escales en l'entrada de l'edifici segueixen sent el gran problema. Un o diversos graons són una barrera totalment infranquejable per a una persona en cadira de rodes. En el 71% dels casos, no hi ha dos barandas. És probable que existeixi una rampa, però aquesta no sempre és practicable ni compleix la normativa. 

Font: El Punt Avui